FESTA FINAL DE CURS DEL NIDO!

El dissabte 10 de juny, al Nido d'Infanzia Margherita, es va celebrar la festa final de curs on els pares van representar un conte que s'explica als infants. La história s'anomena "Io sono il più forte" i va sobre un llop que es passeja pel bosc i li es va trobant amb altres personatges de contes.

Aquest any al Nido el centre d'interés és sobre els llops per això els pares van escollir aquest conte per representar-lo i també per el seu final inesperat.

Us deixo a continuació les fotografies del conte i el cartell que van fer els pares per presentar la representació.

Cartell de presentació

Un bon dia després de dinar, el llop se'n va anar a passejar.

"És la manera ideal per fer baixar el dinar! I aixi aprofito per saber quines coses pensen de mi els habitants del bosc"

El primer que es va trobar va ser un graciós conillet salvatge.

" Bondia, orelles boniques! diga'm qui és el més fort?"

"El més fort ets tu, llop, sense cap mena de dubte!"

El llop tot content va seguir amb el seu passeig pel bosc.

"Humm! Com n'estic de bé a la meva pell"

Hi es va trobar a la Caputxeta vermella.

" Saps que aquest color es veu molt bé? És perfectament deliciós per fer-li una mossegada...Digam mocosa, qui és el més fort?

"Ets tu, ets tu, ets tu! Això és el cert gran llop, és impossible assemblar-se a tu, tu ets el més fort!"

"Ah! Això és justament el que jo pensava, jo sóc el més fort! M'agrada que m'ho diguin i em respectin! M'encanten els encoratgaments, no me'n canso mai"

Hi es va trobar tres porquets.

" Però que veig? Tres porquets que han sortit de casa seva! Que imprudent per part vostre! Digueume porquets, qui és el més fort?"

"El més fort, el més coratjós, el més bonic, ets tu gran llop!"

"És ovi! Jo sóc el més ferotge, jo sóc el més cruel! Sóc jo, el Gran Llop Dolent! Tots tenen molta por de mi! Sóc el rei!"

Una mica més enllà es trobà a set nans.

"Eh! Vosaltres sabeu qui és el més fort?"

"El més fort ets tu, Senyor Llop!"

"Ahaa! Està clar, està decidit, és indiscutible, tots ho saben! Sóc el terror del bosc, sóc el més dolent i tots em tenen por!"

Al final es trobà amb una especie de drac petit.

" Hola, cosa horrible. Suposo que tu sabràs qui és el més fort?"

" Si esclar. És la meva mama!"

"Com dius? Pobre bèstia viscosa. Miserable carxofa? Cap dur? Busca problemes? No ho he sentit bé, qui és el més fort?"

"Ja t'ho he dit, la meva mama és la més forta i també la més bona excepte qui és dolent amb mi! I tu qui ets?"

"Jo? Jo... Jo sóc el petit llop bo".

Aquest conte és molt identificatiu per el Nido i per la relació que té amb les mares i amb el vinchle creat entre les famílies i el Nido.

Estar aquí i poder conéixer a cada una de les famílies a la festa de després i haver participat a la creació dels llibres de final de curs de cada infant i que com a firma hagin posat la meva em fa sentir com si fos una més treballant al Nido!

No puc estar més contenta amb les meves pràctiques!